QUADRE (CONCEPTUAL)

"Quadre (conceptual)"
Titanlux sobre cartomat.
100x70 cms.
2016.










Tal com el seu nom indica és un quadre conceptual.
Tot un llistat de paraules amb un fort significat i que per tant ja podrien funcionar elles soles. Però el que fem en aquest quadre és enfrontar-les i sobretot, el què genera mental i conceptualment.
Acostumat a treballar sempre amb imatges, aquest quadre ha sigut una manera diferent de funcionar.
Molt tipogràfic, fred i dur.

(Ideat: Juny 2016 Pintat: Estiu i setembre 2016)

JO, EL CONTE I ELS INTERESSOS

"Jo, el conte i els interessos"
Titanlux i serigrafia sobre cartomat.
70x100 cms
2016.









És un quadre que funciona a tres bandes, tal com indica el seu títol perequià.
Hi ha el conte de la F (que a vegades agafa l'ordinador, obre el word i escriu coses...) i que he serigrafiat tal qual, fins i tot amb la seva nota pintada; després hi ha el fragment d'un anunci bancari; el tercer és una petita autobiografia feta amb retalls en primera persona (però que ho faig amb bastants remordiments perquè tinc la sensació d'acostar-me massa al treball de l'Ignasi Aballí... I per això hauria de ser la última vegada que ho faig servir com a recurs en un quadre).

Tres nivells del quadre, que són tots tipogràfics, que funcionen independentment però que també s'alimenten i s'activen entre ells, alhora que tot junt funciona de manera bastant biogràfica, que és una cosa que m'interessa bastant que passi.
I unes constants que també em caracteritzen.

(Ideat: Hivern 2015 Pintat: Gener 2016)

MASSES NITS SÓN IGUALS

"Masses nits són iguals"
Titanlux, serigrafia i acrílic sobre cartomat.
70x100 cms.
2016










És un quadre començat pel títol i acabat a les estrelles.
Torna haver-hi text**, però que ha acabat sense pintar (perquè em vaig adonar que anava cap a un quadre que seria una muralla de lletres...)
Alhora, no és un quadre important però que ha servit per provar coses que mai hagués dit que faria.
(Tinc la sensació que els pròxims quadres seran una mica això: camins cap a algun lloc... Buscant i experimentant coses noves... Molta llibertat, errors, text, imatges...)

Com sempre hi ha varies idees barrejades lluitant per enlairar-se, però al final són les estrelles les que es mouen en llibertat.

(Ideat: Hivern 2015 Primavera 2016 Pintat: Primavera 2016)





** El text que ha quedat sense pintar del quadre:
"La MODERNITAT és això:
L'habitació de la Virginia Woolf, un portàtil amb internet, un cor, uns ulls, unes mans i un cervell."

"La modernitat és eterna però el present no para mai de canviar."
Són reflexions que van coincidir, en l'espai i el temps, també amb l'escriptura d'unes pàgines, en plan miniassaig, pel fanzine XANADU n.1, de pròxima presentació...

3 MONSTRES

"3 monstres"
Titanlux, pintura de paret, serigrafia i pintura mate sobre cartomat.
70x100 cms.
2015.










Pintat inmediatament després de "Un monstre negre", i que a més, podria ser un allargament d'aquell perquè vaig aprofitar la mateixa serigrafia per fer la part negre (la jaqueta de punxes de Moncler Gamme Rouge. És la primera vegada que li he dit al serigrafiador que fes 2 estampacions i no s'ho creia...) i també per temàtica perquè seguim amb els monstres.

La imatge del centre és d'un fanzine punk fotocopiat, el Photobooth Toolbox n.2, de l'any 1986. I la imatge de l'esquerra és un dibuix del Dentetes (de la Frida).

(El Dentetes és com el seu àngel de la guarda i li vaig demanar que el pintés ella mateixa al quadre, a partir d'un dibuix que ella ja havia fet i que m'agrada molt)

Que la Frida entri i participi en algun quadre, per mi, és símbol de puresa; de cosa real; de cosa encara no contaminada. I poder enfrontar (real i metafòricament) en aquest quadre, una imatge seva a 2 de, diguem-ne, monstruoses vindria ser el Què del quadre...

I llavors hi ha els marcadors d'Instagram que li dónen una altra dimensió al quadre; més tech i contemporània...

(I que de fet salven conceptualment al quadre).

(Ideat: Tardor 2015 pintat: Hivern 2015)

UN MONSTRE NEGRE

"Un monstre negre"

Titanlux, serigrafia, stamping i tècnica mixta sobre cartomat.

70x100 cms.

2015.

No sé gaire què em passa però últimament només em surten monstres als quadres...

(Monstres abstractes a la meva manera i taques negres...)

La jaqueta de punxes és un disseny de Moncler Gamme Rouge. 

El quadre va amb dues frases (que feia molt temps que no en feia servir...):

"You feel the cold hand and wonder if you'll ever see the sun" del "Thriller" de Michael Jackson.

"She's finally discovered she's a... He told her so..." del "Skaking Hell" dels Sonic Youth.

I els peixos és un stamping que em va fer la Natàlia, posat sobre un tros de paper de paret blau cel que va sobrar de quan l'habitació de la Frida...

(Ideat: Principis 2015 pintat: Estiu, tardor, hivern 2015)

DOCUMENTAL

A la tardor del 2013, la Inés Gómez-Franco i en Sergi Linares, llavors estudiants de la Facultat d'imatge de la Universitat de Vic em van fer un reportatge per un treball seu.
Em vaig posar a les seves mans, vam crear un relat i mola perquè hi surten en Txelo (amb els Visual Brothers), en Marià Dinarès, en Toni García, l'Anna Palomo i amb la Judit Reig serigrafiant...
Em fan quedar bé i sembla més del què sóc.

CIUTATS DE KETXUP

"Ciutats de ketxup"
Titanlux, sprai, acrílic amb purpurina, retoladors Posca i serigrafia sobre cartomat.
70x100 cms.










Fa un parell d'anys, quan va sortir publicat, vaig escoltar molt l'últim disc de'n Kayne West. Una barreja molt sofisticada de hip-hop i rock.
El vaig escoltar tant que em van anar venint moltes ganes de pintar quadres hip-hop. De copsar tota aquella energia i ritme que té aquesta música urbana i la velocitat amb què circulen les paraules i frases dites pels cantants...

Feia molt temps (anys) que tenia la idea fer un skyline de pots de ketxup però com que em semblava que com a idea sola no acabava de funcionar me l'havia guardada...
Vaig ajuntar, doncs, aquest idea primera però que ja la vaig barrejar amb la frase vertical "It's not a statement. It's a desire" + amb la imatge de la noia mig estirada + la frase horitzontal "La filosofia postmoderna té aspectes repugnants + el logo del Parental Advisory per tenir la base del quadre serigrafiada amb vermell.

Però un cop serigrafiat vaig tenir llavors el quadre parat, al voltant d'un any, perquè hi havia alguna cosa massa neta que no m'acabava d'agradar i que no sabia gaire com sol·lucionar i, fa aproximadament mig any vaig reemprendre'l per poder-lo acabar d'una vegada...

I aquí està. Més brut, amb vàries capes de frases i aquest "UNA NOVA CIUTAT. UN NOU FUTUR" que sembla l'slogan d'una immobiliària new age...

(Ideat: Primavera 2014 Pintat: Hivern 2014 i primavera 2015)

VERD FOSFORITO

"Quadre verd fosforito"
50x65 cms.
Titanlux, serigrafia i sprai sobre cartomat.
2015.










Primer quadre d'una sèrie de 3 amb colors fosforitos.
Un dia, endressant l'estudi, vaig trobar 3 cartomats de mida petita (deuen ser de fa anys perquè, almenys, fa 7 o 8 anys que faig servir la mida gran...) i llavors cada un el vaig pintar amb un sprai fosforito diferent (que ja tenia...): rosa, groc i verd. I a partir d'això vaig anar articulant aquests quadres; que tota la sèrie junta serà una petita biografia visual... El verd -que és aquest- és el menjar, el groc serà el gènere femení i el rosa l'entorn mediàtic...

Aquí al "verd fosforito" hi ha unes burgers molt visuals, un donut i uns frankfurts que són com ametralladores i un ull que no és menjar però que és com si menjessim amb els ulls...
I les cintes adhesives (que són pintades)... Sempre havia volgut fer un quadre amb cintes adhesives que fossin com un marc... I en aquest em funcionava bé...

(Ideat: Hivern-Primavera 2015 Pintat: Juny-Juliol 2015.)

WATCHMEN remixed

"WATCHMEN remixed"
Titanlux i serigrafia sobre cartomat.
70x100 cms.
2010.









El què em va passar realment, que em va impressionar molt del còmic ** "Watchmen" de l'Alan Moore, va ser, sobretot, l'estructura de pàgina, que es manté igual durant tot el llibre i també molt els diàlegs (una barreja molt curiosa d'èpica, clitxés de superheroi, vulgaritat i mal gust, melancolia...)
O sigui que la idea del quadre és molt senzilla: Mantenim els diàlegs i l'estructura minimalista i també el groc corporatiu watchmen per realitzar aquest quadre; com si les imatges de les vinyetes haguessin marxat...
Formalment no hi ha gaire res més... Vaig vectoritzar un abecedari amb aquesta tipografia tant característica dels còmics impresos, per ser el més exacte al còmic...

(Ideat: Finals de primavera 2010. Pintat: Juny 2010)


** El què sempre m'ha passat amb els còmics és que no sé llegir-los. Ho he provat moltes vegades i no en sé...
És com si entre tantes novel·les que he llegit o les moltíssimes hores de pel·lícules que he vist, els còmics se m'haguessin quedat enmig i ara no sàpiga llegir-los...
No puc realment amb la barreja de imatges i text... No ho dic com una falta de respecte sinó com un defecte meu de fàbrica...
He intentat moltes moltes vegades de llegir còmic (obres mestres, manga, súperherois, novel·la gràfica...) i mai he pogut... Com si no tingués el cervell formatejat per aquesta narrativa... Perdo el fil i la concentració de seguida...
Em saben a poc... I al final, tot i que m'interessen i, realment, m'agraden molt, al final he acabat, ja per no comprar-ne... Ni llegir-ne.
(De fet, sí que en segueixo comprant, però ja ni provo de llegir-los... Només els miro...)

ATLES MNEMOSYNE remix

"Atles Mnemosyne Remix"
Titanlux i serigrafia sobre cartomat.
70x100 cms.
2011










Quadre construït a partir de retalls i imatges. Tal com el seu títol indica, totalment influït per l'Atles Mnemosyne del gran Aby Warburg, que en aquell moment (i encara) tant ens interessava: la capacitat per treballar amb les imatges i organitzar-les i combinar-les entre elles, aquest diàleg que es contrueix entre les imatges...

En aquell moment (i encara ara) retallava molt, sobretot frases i titulars; que en aquest quadre deixava entrar retocades o literalment per construïr un discurs personal sobre l'art, la visualitat i la manera de mirar, una certa autobiografia...

La foto del noi estirat és del ballarí Israel Galvañ (que la segueixo trobant preciosa i que, recordo, que vaig dubtar molt de si borrar o no els talons de les sabates...) però que és com si fos jo, sobretot perquè llavors s'ofega bevent Titanlux... Les vinyetes (retocades) són d'un còmic de l'Adrian Taormine, i també és com si el personatge fos jo...